Una església neoclàssica

cartoixa-de-valldemossa-esglesia

L’església era el principal edifici i centre espiritual del monestir, on acudien els monjos a realitzar l’oració litúrgica, és a dir, el rés oficial i públic. La litúrgia cartoixana està basada en la que va escriure Sant Bru, el fundador de l’ordre, que es distingeix per la seva sobrietat i simplicitat. La litúrgia inclou molt de temps de silenci, cap instrument musical, però sí cants gregorians.

L’actual església de la Cartoixa de Valldemossa va començar a ser edificada l’any 1751 dins el context del projecte de construcció del nou monestir. L’antiga Cartoixa, fruit d’una remodelació de l’antic palau del Rei Sanç, havia quedat massa petita per la comunitat de monjos que albergava, i tenia, a més, problemes estructurals.

Arquitectura neoclàssica

Així, la nova església, construïda baix les premisses de l’arquitectura neoclàssica, va ser beneïda l’any 1812.
Aquest nou estil arquitectònic, que va sorgir com a revulsiu contra els postulats barrocs, va començar a popularitzar-se a mitjans del segle XVIII. Es caracteritzava per la recuperació d’elements de l’antiguitat clàssica utilitzant formes senzilles, pures, equilibrades, simètriques i proporcionades.

L'església nova de la Cartoixa presenta una planta de creu llatina, volta de canó i cúpula sobre el creuer amb tons blancs i daurats, típics del moviment.

La petita escala que hi ha a l’altar major condueix al presbiteri de l’església. Aquest espai era la zona reservada pel clergat, generalment emplaçat a un nivell més alt al que ocupaven els fidels, tot i que en el cas d’aquest monestir cartoixà les misses no eren obertes al públic.

La sagristia era i continua essent el lloc on es vestien els sacerdots i on estaven guardats els ornaments i altres coses pertanyents al culte. Dins de la sagristia encara es pot observar un indicador de misses dels monjos cartoixans. De principis del segle XIX, emmarcat també dins l’estil neoclàssic, aquest indicador està construït en fusta de noguera amb marqueteria de taronger, boix i cirerer. Aquest moble servia per indicar, a cada moment, quin monjo era l’encarregat de dur a terme la celebració religiosa en el monestir.

Organització de la litúrgia

Tenint en compte que una de les característiques dels monjos cartoixans era que no podien parlar entre ells (llevat de mitja hora a la setmana) aquest moble era de gran utilitat per tal de poder coordinar i organitzar la litúrgia en comunitat duguent un ordre i control, sense la necessitat de que els diferents membres s’haguessin de dirigir la paraula. El cos central del moble té dos plafons, un decorat amb una elaborada marqueteria de motius vegetals i geomètrics, i un altre amb una escena paisatgística que representa a un monjo cartoixà orant. Als costats hi apareixen els noms de les celebracions religioses del monestir i les lletres que es corresponien a les diferents cel·les. Enmig, es poden apreciar els forats preparats per rebre les peces cilíndriques destinades a assenyalar la litúrgia de les misses a celebrar pels monjos.

Publica un comentari