Sor Tomasseta: 10 anècdotes per a una llegenda

El 28 de juliol, el santoral catòlic commemora el dia de Santa Catalina Tomàs, data que marca el final de les festes patronals de Valldemossa. Amb el pas dels segles, Sor Tomasseta s’ha convertit en un element imprescindible de la cultura popular mallorquina a través de diferents glosses, tradicions i festes. Ens sumem a la celebració recordant deu anècdotes biogràfiques que, en conjunt, permeten entendre perquè és considerada com el major icònic religiós de l'illa.

  1. Dura infància. Nascuda el 1531, era la més petita d'un total de sis germans. Va quedar òrfena als onze anys d'edat després de la mort prematura dels seus progenitors. El seu oncle matern, Joan Gallardo, l’acollí a Son Gallard, finca en la qual alternaria tasques domèstiques i agrícoles amb la formació: aprengué a llegir i escriure, quelcom excepcional per a les dones mallorquines d'aquella època.
  2. Vida en el camp. La seva joventut transcorreria a Son Gallard, una finca de Deià situada entre Son Rul·lán, Ses Cases Noves, Miramar i Sa Talaia. En aquest indret exercí les tasques típiques de la pagesia a canvi de cinc lliures. La disciplina de la vida en el camp marcaria el seu caràcter de vida.
  3. La Cartoixa. Durant els anys que visqué a Son Gallard, Catalina assistí regularment a les misses celebrades a la Cartoixa de Valldemossa. En veure com augmentava la seva devoció espiritual i religiosa, la jove va experimentar diferents visions en què, es diu, s’hi apareixien àngels, així com altres figures com Santa Catalina d'Alexandria o Sant Antoni de Pàdua.
  4. El Pare Castañeda. Antic soldat dels exèrcits de Carles I, aquest sacerdot s'havia desvinculat del món militar per viure com a ermità a Miramar. Gràcies a la seva intervenció, Catalina Tomàs va poder ingressar al convent de Santa Magdalena (Palma) als 21 anys d'edat.
  5. La seva personalitat. Diversos biògrafs han abordat la personalitat de Sor Tomasseta, coincidint en alguns aspectes com la seva generositat o la seva extrema humilitat, que feia rebutjar qualsevol tipus d'afalagament o obsequi. També destacaria per la seva obediència, que la portà a dur a terme qualsevol tasca en el convent, per dura que fos.
  6. Iconografia. Compta la llegenda que un petit ocell apareixia de sobte en la seva cel·la durant els seus últims anys de vida, inundant les estades religioses amb un cant considerat com a prodigiós. Per això, és representada amb un ocell en una de les seves mans; a l’altre, sosté una panet de sucre al qual s’hi atribuïen propietats curatives.
  7. El culte. Santa Catalina Tomàs és venerada en diferents llocs de l'illa mitjançant diverses festes: així, a Santa Margalida es celebra una festa la primera setmana de setembre; en Palma, el tercer dissabte d'octubre; finalment, a Vilafranca de Bonany es rendeix tribut a la única santa mallorquina a finals de juliol.
  8. Cos incorrupte. Santa Catalina Tomàs va morir el 1574, als 41 anys d'edat. El seu cos, incorrupte, s'exposa en una urna de plata i vidre del convent de Santa María Magdalena (Palma), essent l'element més destacable del panteó neoclàssic que es va finalitzar el 1815.
  9. Casa natal. Al carrer de la Rectoria, molt a prop de l'església de Sant Bartomeu, es troba la casa a la qual naixé Sor Tomasseta. Convertida en un atractiu turístic de Valldemossa, el visitant pot accedir a una sala convertida en una petita capella, on es pot venerar una imatge de la santa.
  10. Sempre present. La gran majoria de cases de Valldemossa donen la benvinguda al visitant amb una petita rajola que reprodueix una escena de la vida de la santa, acompanyant-la amb la següent breu oració: “Santa Catalina Tomàs, pregau per nosaltres”.

Publica un comentari