Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Sant Hug en el Refectori dels Cartoixans, Zurbaran

Els monjos cartoixans protagonitzen un dels quadres més emblemàtics del barroc andalús, obra del mestre Francisco de Zurbaran. L’obra “Sant Hug en el refectori” de 1635 narra un episodi sobrenatural ocorregut a aquests primers monjos durant l’època de Quaresma. El primer aspecte que crida l’atenció d’aquest quadre és que els cartoixans apareixen menjant carn tot i que per motius penitencials està prohibit a la seva norma. La raó d’aquesta peculiaritat és que Zurbaran s’inspira en el moment en el que els set primers cartoixans, entre els quals es troba Sant Bru, el fundador, afronten el dilema de si botar-se la seva regla que els prohibeix menjar carn o si contravenir els desitjos del bisbe de Grenoble, Sant Hug, que es troba visitant-los i els hi demana precisament aquest tipus de menjar. La carn adquireix dons un paper protagonista en el quadre a nivell compositiu i conceptual ja que no sols apareix disposada a la franja del centre de l’obra, sinó que també és assenyalada pel dit del bisbe. Poc després d’aquesta escena la carn es convertirà en cendra, com a indicatiu de que no existeixen excepcions a la norma cartoixana que permetin als monjos menjar carn.

Zurbaran és un dels autors més representatius del segle d’or a Andalusia que va saber adaptar la seva pintura als posicionaments religiosos de la Contrarreforma, pel que va tenir molt bona acollida entre els representants de l’Església que li feren nombrosos encàrrecs. Prova d’això és que se’l considera com el gran pintor de la vida monàstica, expressada amb una gran senzillesa i realisme. El misticisme i serenitat representats en el quadre de Zurbaran reflecteixen, segurament, el clima espiritual que també van viure els monjos de la Cartoixa de Valldemossa.

La composició de “Sant Hug en el refectori” està realitzada en tres plànols; el primer el del bisbe de Grenoble; el segon el dels cartoixans; i el tercer, el plànol ideal, representat pel quadre religiós de la Verge Maria, el Nin i Sant Joan Baptista que penja de la paret en una clara referència medieval. Contrasta aquesta característica compositiva conservadora amb la incorporació de detalls més moderns com el que situa a un dels monjos pràcticament fora del quadre, com si fos una instantània.

Un dels aspectes més distintius de Zurbaran és el treball de la llum i la manera com la utilitza per construir els volums dels teixits. Els hàbits dels cartoixans, elaborats a partir dels diferents cromatismes de blanc, il·luminen tota la composició. Així mateix, destaca la perfecció amb la que Zurbaran pinta les peces de ceràmica respectant inclús les tares del material. Els motius decoratius de la porcellana xinesa mostren la relació comercial que en aquells moments mantenia Sevilla.

El quadre formava part d’una trilogia en la que cada un dels quadres feia referència a una norma diferents dels cartoixans: l’abstinència (el quadre que ens ocupa), l’oració i el silenci.

Actualment es pot contemplar el quadre al Museu de Belles Arts de Sevilla.

Publica un comentari

CERRADOS, por fin de temporada. | TANCATS per fi de temporada. | CLOSED at the end of the season. | Am Ende der Saison geschlossen.

Déjanos tu correo, y te avisaremos cuando empiece la nueva temporada.
Deixa’ns el teu correu, i t’avisarem en arribar la nova temporada.
Leave us your email, and we will notify you when the new season arrives.
Hinterlassen Sie uns Ihre E-Mail und wir werden Sie benachrichtigen, wenn die neue Saison kommt.