Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Pilar Montaner: més que musa, enigmàtica creadora

Hi ha persones que deixen empremta. Si aquesta empremta, a més, es deixa sobre la terra fèrtil dels poetes i escriptors, poden germinar en ella records en forma de retrats literaris. Així passa amb Pilar Montaner i Maturana (Palma, 1876 - Valldemossa, 1961) pintora i mecenes propietària junt al seu marit Joan Sureda, del palau del Rei Sanç de la Cartoixa de Valldemossa.

Dona polièdrica i fascinant, Pilar va ser musa i creadora al mateix temps. Va inspirar belles línies als il·lustres convidats que va acollir en el seu palau i pels que es va deixar inspirar al seu torn. Eugeni d'Ors, Albert Vigoleis, Antonio de Hoyos, Rubén Darío o Francisco Madrid van ser tan sols alguns dels escriptors que la van immortalitzar amb paraules:

Pilar, así la llamamos en la intimidad; Pilar, y así saboreamos su nombre como si fuese un sabroso dulce, Pilar.

Pilar es menuda, nerviosa e inquieta -esta santa inquietud espiritual que se refleja en su rostro-. Pilar sonríe a todo, con una risa entre maternal y de conformada hermana de la caridad. En los ojos de Pilar centellea una llama de genio y de dolor; de mujer aventurera y de mujer de su casa; de mujer que ha silenciado la posesión del secreto de la Naturaleza y quiere conocer el de la vida, estancada, no obstante, su existencia, en un remanso de paz mallorquina en el cual es constante el recuerdo cartujano de la muerte. Pilar anda con una serenidad -aunque sea paradójico- algo nerviosa, llena de un fuego de vida. Así son los gestos y las palabras de Pilar -¡sus palabras, que son pocas y que detiene en su boca como para gustarlas! (Francisco Madrid)

Però per conèixer a Pilar, el millor és cercar en les seves pintures de tint impressionista, encara no suficientment valorades al no haver tengut pare sinó mare. En la història de Pilar, el seu marit Joan Sureda, un altre interessantíssim personatge de la cultura mallorquina de principis del segle XX, juga un paper fonamental. I és fonamental aquest paper perquè és el del facilitador. Joan va entendre el gran talent que la seva dona posseïa, i no només l'animà per dedicar-se a la pintura de manera professional, sinó que per a això, ell mateix va assumir un paper molt poc freqüent i incomprès en l'època, quedant-se la cura dels seus tretze fills.

La correspondència mantinguda pel matrimoni durant el temps en què Pilar es troba a Madrid ampliant els seus estudis pictòrics deixa entreveure l’especial relació dels dos, protagonitzada en tot moment per les seves converses entorn de la pintura, l'art i la inspiració.

Tu sientes mucho el color y tienes una valentía que se impone aún a los mismos amigos de la pátina que tantos desengaños ya está dando (Joan Sureda a Pilar Montaner, el 7 de mayo de 1906); Ya sabes, Noñin, mi sentimiento: hay que inspirarse directa, libremente en la Naturaleza! (Joan Sureda a Pilar, 10 de mayo de 1906) Tu pinta. No pierdas minutos en otras cosas. Harás ahora grandes cosas que serán el orgullo de nuestros hijitos. ¿No ves, mi Pilar, que toda mi vida está consagrada a tu gloria? (Joan Sureda a Pilar Montaner, el 26 de marzo de 1920)

Si mi cariño eterno es algo para ti, ya lo sabes, va en aumento de dia en dia! Cada vez y en cada ocasión veo en ti una prueba más de bondad y nobleza (Pilar Montaner a Joan Sureda, Madrid, 6 de mayo de 1906).¹

L’obra de Pilar és colorista, vibrant i intensa. Alguns trets de Sorolla i Gelabert, -els dos professors de Montaner-, es poden apreciar en les seves pintures impressionistes, que en alguns moments, sobretot en els paisatges, arriben fins i tot a coquetejar amb l'abstracció. En algunes ocasions, Pilar firma els seus treballs com "PM de Sureda", en altres, comença a introduir el seu cognom al costat del seu marit: "P. Montaner de Sureda", per arribar a reafirmar la seva identitat individual rubricant únicament com “Pilar Montaner". Els seus autoretrats tenen alguna cosa especial. La profunditat dels seus ulls irradia una força gairebé enigmàtica, tot i que en l'expressió de la seva mirada s’hi veu una mica de preocupació o tristesa, potser induïda per les penes econòmiques que la seva família va viure al final de la seva vida, o per la mort prematura de cinc dels seus fills.

Pilar Montaner és, sens dubte, una de les dones més fascinants de la Mallorca de principis del segle XX, i la importància de la seva contribució a la cultura illenca encara ha de ser reivindicada i valorada com es mereix.

  1. Bosch, C.: Cuadrado, P.: Joan Sureda Bimet: una cultura centrífuga. Palma, Universitat de les Illes Balears.

@ Imagen (Autoretrat, Pilar Montaner): http://pilar-montaner.blogspot.com.es/2011/07/cataleg.html

Publica un comentari