Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Ni tres ni Reis: els Mags d’Orient

Reyes magos cartuja valldemossa

A l’interior de la sagristia de l’església de la Cartoixa de Valldemossa es pot observar una de les imatges més reproduïes durant el temps de Nadal en felicitacions, postals, nadales, pessebres i calendaris. Es tracta d’una pintura en la qual es representa “l’Adoració dels Sants Reis. Epifania”, una iconografia repetida en nombroses ocasions en l’art cristià des de l’època de les catacumbes, realitzada en aquesta ocasió per l’escola mallorquina del segle XVI en estil renaixentista. Aquesta iconografia, de fet, es va utilitzar per part de l’Església Catòlica com una mena de propaganda per demostrar el reconeixement de la divinitat de Jesús per part dels pobles estrangers, essent els Reis Mags els primers pelegrins cristians.

Però la vertadera història d’aquests màgics personatges bíblics, tan estimats pels infants d’avui en dia, amaga moltes curiositats i enigmes, alguns ja aclarits i altres, encara sense resposta.

La història que la tradició ens ha fet arribar fins als nostres dies és ben coneguda per tothom: els tres Reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, van seguir una estrella des de la seva terra fins Jerusalem per adorar al nin Jesús el 6 de gener, nat pocs dies abans, que es trobava jaient al costat d’un bou i una mula amb els seus pares en un estable a Betlem, regalant-li or, encens i mirra.
Però la primera vegada que es conta l’episodi dels mags, a l’Evangeli de Sant Mateu, la història es relata de la següent manera:

“Uns Mags arribaren d’orient a Jerusalem demanant: on està el Rei dels jueus que ha nascut? Hem vist la seva estrella a l’orient i hem vengut a adorar-lo”.

Efectivament menciona la seva procedència, l’estrella i la seva condició com a mags, però ni rastre de la data en que els protagonistes arribaren a Betlem, ni dels seus noms, ni indicació de que fossin tres, ni tan sols, que fossin reis.

Van ser els Reis sacerdots perses?

La realitat és que tot i que la tradició ha identificat als mags com a reis, el més segur és que fossin sacerdots perses de Zoroastre (una religió que creia en l’arribada d’un messies anunciada en el cel). Cal recordar que la paraula “mag” no tenia en aquell moment connotacions negatives; era la manera com es denominava a les persones que interpretaven somnis i es dedicaven a l’astronomia i l’astrologia. Aquest era el cas dels nostres personatges d’Orient, motiu pel qual van saber interpretar els fenòmens del cel que indicaven que algú molt especial havia nascut. De fet, a les primeres representacions dels mags aquests apareixen amb el capell frigi, com a símbol de la seva procedència oriental.

A un fragment posterior de la Bíblia es diu que els mags regalaren or, encens i mirra. L’or simbolitzava la reialesa; l’encens, la divinitat del nin; i la mirra (que en aquell moment era el producte més car de les tres ofrenes rebudes per Jesús amb un preu set vegades més elevat que l’or), simbolitzava la futura passió i mort de Crist home.

És possible que l’assimilació de les tres ofrenes dels mags amb el temps derivàs també en el nombre dels tres personatges, tot i que altres versions apuntaven a que varen ser entre 2 i 12 homes. El nombre 3 era convenient per la seva simbologia, perquè es relacionava amb les tres edats de l’home i perquè s’associava a les tres zones conegudes del món fins aleshores: Europa, Àsia i Àfrica (representant als seus protagonistes amb fisonomies diferents). Només a partir del segle III es començà a relacionar als mags amb reis representant-los a les imatges amb corones, i un segle més tard, se’ls hi va atribuir també un nom el significat del qual feia al·lusió a la seva reialesa.

Segons estudis recents, és provable que no fos una estrella la que guiàs als mags des d’Orient, sinó una conjunció de planetes en la que Júpiter estaria involucrat. També s’ha proposat que fos, fins i tot, una suma de varis esdeveniments astronòmics.

En quant a l’època de l’arribada dels mags, com succeeix en moltes altres festivitats cristianes, la data del 6 de gener es va prendre per suplantar una anterior festa pagana en la que es celebrava el naixement d’Osiris. A més, quan arribaren els nostres protagonistes, és molt probable que el nin Jesús ja gatejàs, i no que fos un recent nat. El més curiós, però, en referència al moment en el que els homes d’orient anaren a adorar a Jesús, és que, al contrari del que el sentit comú diu, no ho feren a l’any 0 de la nostra era (l’any en que va néixer Crist), sinó que en realitat ho feren, provablement, l’any 5 abans de Crist.

Sí, Crist va néixer abans de Crist.

Aquesta paradoxa s’explica per un error en els càlculs realitzats per Dionís l’Exigu. Aquest monjo erudit, va rebre l’encàrrec del Papa Hormisdas en el segle VI d’elaborar un nou calendari cristià que marcaria l’organització dels anys deixant de banda l’anterior calendari romà que tenia com a punt de referència l’any de la Fundació de Roma. Malauradament, una confusió en el temps que va regnar Herodes I, afegit a l’oblit de l’any 0, va fer que la data real del naixement de Crist es situï uns 5 anys abans de la convenció actual.

La pintura de la Cartoixa de Vallemossa és una bona mostra de com la tradició cristiana ha anat transmetent aquesta bella història dels Reis Mags al llarg dels segles. Pot ser ara, sabent alguns dels misteris que amaga, algú s’estimi més posar un planeta enlloc d’una estrella a l’arbre, o 12 reis mags enlloc de tres al betlem.

Publica un comentari