Les impremtes més antigues de Mallorca

printing-mallorca

A mitjans del segle XV, l'orfebre alemany Johannes Gutenberg passà a la història com l'inventor de la impremta de tipus mòbils, innovació que arribaria a la Península Ibèrica dues dècades després de la mà de dos dels seus compatriotes: Johan Parix d'Heidelberg i Lambert Palmart. En aquells dies, qualsevol impremta apareguda en els regnes de Castella i Aragó estava en mans de professionals germànics. S’hauria de esperar fins el 1485 perquè la innovació arribés a Mallorca amb una diferència notable: el seu responsable, Nicolás Calafat, era mallorquí. Gairebé no es té cap dada de com va arribar a dominar la tècnica, però la seva associació amb el religiós Bartomeu Caldentey explica l’aparició de la primera impremta mallorquina a Miramar de Valldemossa.

En 1540 es documenta la segona impremta illenca: el seu responsable, el castellà Fernando d'Cansoles i Villarroel, va establir el seu nou negoci en les immediacions de l'Estudi General Lul·lià. En aquest sentit, cal destacar que aquelles primeres impremtes es van situar molt a prop d'universitats i centres religiosos. Malgrat que van sorgir altres impressors -és el cas de l'efímer i enigmàtic Antoni Gener, responsable de l'edició de la "Gramàtica" de Joan Pastrana el 1554- es deia que Villarroel no va tenir rival fins a l'aparició de Gabriel Guasp. Nebot del llibreter Miguel Navarro, el jove va obtenir la maquinària i els coneixements necessaris fora de l'illa per, a poc a poc, esdevenir una de les empreses més sol·licitades del seu moment. En 1583 va publicar la seva primera obra: la "Syntaxi nova etimologicae novae respondens" d'Antoni Bellver.

A partir del segle XVII van aparèixer noves impremtes a l'illa, essent la més destacada d'elles la de Pere Frau. Tot i això, cap va obtenir el mateix prestigi que la vinculada al llinatge Guasp; la seva espectacular col·lecció -una de les completes de tota Europa- es conserva en l'actualitat a la Cartoixa de Valldemossa.

Publica un comentari