Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

La Cartoixa, capital mediterrània del piano

La seva història, la seva llegenda, els seus carrers, els seus panoràmiques... Valldemossa ha destacat per reunir les condicions necessàries per ser l'escenari perfecte –i, fins i tot, somiat– per a qualsevol pianista. Es fa impossible dissociar la relació breu i intensa entre el poble mallorquí i el compositor polonès Frédéric Chopin: aquell hivern a Mallorca contribuiria a internacionalitzar la Cartoixa com un espai idoni per a la inspiració i la creació artística. Futures iniciatives s'encarregarien de reforçar aquest vincle, fent del Festival Chopin de Valldemossa un esdeveniment imprescindible i, sobretot, amb una important base històrica. El 1930, el compositor i musicòleg Joan Maria Thomàs crearia en col·laboració directa al matrimoni Boutroux-Ferrà el primer festival temàtic del món dedicat íntegrament a l'autor de peces com "Fantasia-Impromptu", el "Vals del Minut" o els cèlebres "Nocturns": el Festival Internacional Chopin. Manuel de Falla, considerat com un dels compositors espanyols més importants de la primera meitat del segle XX, arribaria fins Valldemossa el 1933 i, segons dirien, va quedar captivat per la Cartoixa: va ser, precisament, en la cel·la número 2 en la qual va donar començament un dels festivals clàssics més rellevants del panorama musical espanyol.

La refundació d'aquesta iniciativa en els anys vuitanta va obrir la porta a pianistes de prestigi mundial, com Alfred Brendel, Aldo Ciccolini, Chura Cherkasky, Rafael Orozco, Tamas Vásáry, Nelson Freire, Joaquín Achúcarro, Elisabeth Leonskaya o Alain Planès, entre d'altres. En aquest sentit, cal destacar l'actuació d'Alícia Larrocha el 30 de juliol de 1988: considerada com una de les millors intèrprets espanyoles de piano del segle XX -va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de 1994 i 3 Grammys- seu concert va marcar un abans i un després en la projecció internacional del festival. La presència d'una nova generació d'artistes de la categoria de Mikhail Pletnev, Leif Ove Andsnes, Christian Zacharias, Jean-Yves Thibaudet, Nikolai Demidenko, Nikolai Lugansky, Bella Davidovich, Fou Ts'ong, Irina Zaritskaya, Garrick Olsson, Piotr Paleczny, Eugene Indjic, Janusz Olecniczak, Ivan Klansky, Dang Thai Son, Ewa Poblocka, Eric Berchot, Stanislaw Bunin, Marc Laforet, Krysztof Jablonski, Jean-Marc LuisadaMartin Kasik o Nelson Goerner reforcen la idea que, d'existir una capital del piano a la Mediterrània, indubtablement la trobaríem al cor de la Serra de Tramuntana; el lloc en el qual Chopin rubricaria el cèlebre "Preludi de la gota d'aigua".

Publica un comentari