Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Joan Sureda, mecenes de la cultura de Mallorca

Joan Sureda va ser un intel·lectual i mecenes de les lletres i les arts que va néixer al Palau del Rei Sanç de l’antiga Cartoixa de Valldemossa el 1871. Sureda és un dels personatges més fascinants de la cultura mallorquina de principis del segle XX per la seva personalitat, el seu estil de vida singular i la seva contribució, junt a la seva dona, a difondre la cultura de Mallorca arreu del món. A banda d’escriure articles i realitzar algunes conferències, es va dedicar essencialment a la protecció i foment d’artistes, especialment de la seva dona, a qui encoratjà constantment a pintar reflexionant sobre la inspiració, l’enfocament de la seva obra, etc.

“¿No ves, mi Pilar, que toda mi vida está dedicada a tu gloria? (Joan Sureda, a una carta del 26 de març de 1926).

Com a curiositat destacable, quan la seva dona anà a Madrid a estudiar pintura, ell va assumir la cura dels set fills que en aquell moment tenien, adoptant un rol poc habitual a la seva època i despertant la sorpresa i incomprensió del seu entorn.

Sureda va fundar, junt a altres pintors i personalitats de la cultura mallorquina, la “Confraria de la Bellesa”, una associació dedicada exclusivament a l’exaltació de la naturalesa i l’estudi de la cultura. Molts dels escriptors que Sureda va rebre com a hostes al seu palau de la Cartoixa es van inspirar en la seva persona per crear personatges intensament idealistes, cavallerosos, meticulosos i exquisits com ell. Quant al físic, l’escriptor Mario Verdaguer el descriu així:

Joan Sureda s'assemblava extraordinàriament al Carles V pintat pel Tiziano. Un Carles V vestit amb macferland escocès i capell de feltre de grans ales. Va ser sord tota la vida i els darrers anys ho fou d'una manera definitiva, resultant inútil la trompeta metàl·lica que, com a darrer recurs, se treia de la butxaca.

El matrimoni Sureda-Montaner va ser un vertader aglutinador d’artistes i escriptors amb els que no sols establí una relació intel·lectual sinó també personal. Il·lustra aquest aspecte el record de l’escriptor Unamuno fent ocells de paper pels nets de Joan Sureda i Pilar Montaner a l’esplanada de la Cartoixa de Valldemossa.

Després d’una vida intensa marcada per un gran amor per la cultura, Joan Sureda morí arruïnat com a conseqüència del seu estil de vida extravagant, la generositat amb la que tractava als seus artistes protegits i una mala gestió econòmica agreujada per la crisi econòmica mundial.

A continuació, l’enllaç a un interessantíssim article que aprofundeix sobre la seva figura amb fragments de la seva correspondència que mostren la intensa i especial relació que tenia amb la seva dona, així com altres aspectes relatius a la vida artística d’aquella època.

http://www.raco.cat/index.php/Caligrama/article/view/66572/86300

Publica un comentari