Impromptu núm. 1 en la bemoll major, Op. 29

A Trilby (1894), la cèlebre novel·la de George du Maurier, el personatge principal -un músic que només és capaç d’actuar sota la influència de la hipnosi- canta a tots els seus recitals una peça de Chopin amb la veu, sense dir cap paraula ni una: és l’Impromptu núm. 1 en la bemoll major, Op. 29, una peça composta pel geni polonès el 1837 en honor a la seva amiga, la Comtessa de Lobau. Aquest tipus de peça d’estructura tripartida i tradicionalment pianística, es caracteritza per ser permeable a la improvisació. A més de Chopin, fou explorada per altres compositors de l’època, com Franz Schubert o Gabriel Fauré.

Aquesta composició s’estructura en tres parts i, entre elles, Chopin dota la partitura de remolins sonors que generen una sensació de vitalitat, lirisme i color. Així s’encarrega de demostrar-ho el virtuós Dmitry Shishkin a un vídeo enregistrat a The Fryderyk Chopin Institute de Varsòvia.

Publica un comentari