Deu curiositats sobre la Cartoixa i ‘Un hivern a Mallorca’

jardines-cartuja-de-valldemossa

Publicat per primera vegada a la “Revue des deux mondes” el 1841, “Un hivern a Mallorca” testimonia en primera persona l’estada de l’escriptora George Sand a l’illa juntament amb els seus fills i la seva parella, el pianista Frédéric Chopin. Des d’aleshores han aparegut incomptables edicions en diferents llengües que l’han convertit en un element important per a l’internacionalització de Valldemossa com a destinació cultural. Per tal de conèixer millor la relació d’aquests personatges amb el seu entorn, us oferim un recull de curiositats sobre aquesta obra centrades en el conjunt monumental de la Cartoixa:

1. Les vistes. Sand reconeixeria al seu text el profund impacte que li provocaren les vistes des de la Cartoixa de Valldemossa:

“Aclaparen perquè no deixen res per desitjar, res per imaginar., Tot el que el poeta i el pintor poden somiar, la natura ho ha creat en aquest indret [...] Tot és allà i l’art no hi pot afegir res”.

2. La solitud. Els nous hostes es van sorprendre al comprovar que, a la Cartoixa, només hi habitaven tres persones durant l’hivern: l’apotecari, l’escolà (“Un bergantell gras que potser havia servit la missa als cartoixos des de la infantesa’’) encarregat de les claus del convent i una majordoma anomenada Maria Antònia, “fina, neta d’aparença, melosa”.

3. Una bruixa. Entre les pàgines de “Un hivern a Mallorca”, Sand descriu Catalina, “gran bruixa valldemossina”, que els prestaria ajut durant la seva estada al poble mallorquí.

4. Una obra d’art. Segons explica Sand, l’única obra d’art que trobaren a Valldemossa es trobava a la Cartoixa: una estàtua de Sant Bru situada a l’església, amb una expressió “vertaderament sublim de fe i dolor”.

5. Impulsos religiosos. Reconeguda agnòstica, Sand sentiria moments de gran espiritualitat dintre de la Cartoixa:

“Em venien molts d’impulsos religiosos: però no m’arribava cap fórmula d’entusiasme més que aquesta: Déu meu, beneït siguis per haver-me donat uns bons ulls”.

6. Absència d’armaris. L’escriptora francesa es sorprendria al no trobar armaris a les cel·les dels cartoixos: “Tanquen les seves coses dins grans cofres de fusta blanca”, matisà.

7. Moments de terror. Pel vespre, la Cartoixa adoptava formes sinistres que pertorbaren la calma de Sand. “Pors fantàstiques” que experimentaria principalment al claustre, de nit:

“Confés que el vespre no solia travessar el claustre sense una certa emoció mesclada d’angoixa i de plaer (...) sota aquells arcs romputs que tenien vertaderament l’aspecte de cridar les danses del sabbat”.

8. Males olors. Els visitants haurien de comprar perfums a l’apotecari per combatre les males olors de la cel·la, comparables a “les exhalacions de la vuitena fossa de l’Infern”.

9. Gastronomia. Durant la seva estada a la Cartoixa, Sand elabora una relació dels menjars que tastaren: plats amb carn de porc definits com a “drogues infernals cuinades pel dimoni en persona”.

L’escriptora quedaria sorpresa al comprovar com a Mallorca “es fabriquen més de dues mil classes de plats amb el porc i al menys dues-centes espècies d’embotits, assaonats amb una tal profusió d’all, de pebrebó, de pebrebord i d’espècies corrosives de tot gènere que un hi arrisca la vida a cada bocí”.

Destaca també el raïm mallorquí, “ensucrat i carnós”, i el vi, negre, ardent i carregat d’alcohol.

10. Una mascota com a companyia. Sand recordaria a una petita cabra, definida com “la nostra amiga de la Cartoixa”. Segons les seves descripcions, era “la més dolça i la persona més amable del món”. Arribaria a entrar en el claustre, on es mostraria “aperduada i desolada”, proferint “gemecs que xapaven les pedres”.

Publica un comentari