Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Safareig de Son Moragues

Joan Fuster Bonnin (1870 – 1943) és un dels pintors més destacats de la Mallorca de principis del segle XX. La seva pintura, prolífica i representativa del que es feia en el plànol artístic a l’illa en aquella època, capta l’essència del paisatge mallorquí. El mateix Fuster Bonnín defensa la importància del paisatge insular en un article publicat al diari El Dia:

“Es de interés de todos los mallorquines, sin distinciones, defender nuestro paisaje porque es nuestra esencia. No podemos desaprovechar ninguna ocasión que se nos presente para enaltecerlo, afirmarlo y pregonarlo tanto como sea posible. Las ocasiones, las debemos aprovechar todas, porque precisamente de la fama del paisaje mallorquín han de emanar días de prosperidad y bienestar para toda Mallorca.”

Fuster Bonnín representa la infinitat de varietats del paisatge illenc, inclús aquell domat per la mà de l’home. El “Safareig de Son Moragues” és precisament una obra en la que el pintor capta la bellesa de la natura transformada en jardí bucòlic creat per al gaudi de les persones.

L’obra la pinta el 1905, un moment en el que els artistes vinguts de la península com Russiñol, Mir i Anglada-Camarasa, ja han deixat la seva empremta artística en els pintors locals. Fuster es troba en una època de plenitud creativa, de gran activitat i fecunditat afavorida per la seva exclusiva dedicació a la pintura.

“Safareig de Son Moragues” deixa entreveure influències modernistes a partir d’una simplificació del dibuix i un major protagonisme del color i la llum. Així mateix, també s’aprecien alguns trets característics de la seva producció com l’interès pels espais oberts, amplis i lluminosos.

La pintura es pot apreciar a la pinacoteca de la Cartoixa de Valldemossa junt amb la del retrat de l’Amo de Son Moragues, ambientada al mateix espai.

Aina Ferrero Horrach.

Col·lecció d'Art Contemporani

Aquesta exposició s’articula al voltant de la figura de Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990) i la seva relació amb els pintors europeus més importants del moment. Hi destaquen els treballs de Bacon, Ernst, Moore, Picasso i Miró. Ramis va rebre la influència del fauvisme i del cubisme, i va ser un dels precursors de l’informalisme, treballant amb sorres, petxines o suports de tota mena. La sala adjacent es comprèn d’obres de diferents companys de Ramis durant la seva estada a París: Francis Bacon, Max Ernst i Henry Moore, per destacar-ne alguns. A les vitrines hi ha un recull d’edicions il·lustrades o commemoratives de Joan Miró, i una sèrie de gravats de Pablo Picasso.