Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Juli Ramis, paisatge, 1932, oli/tela

Entre les nombroses temàtiques que va tractar Juli Ramis (1910 – 1990) a la seva pintura, la de paisatge ostenta un lloc especial. Els primers que realitza representen la Costa Nord de Mallorca, tan ben coneguda per l’artista. Aquests paisatges primerencs daten dels anys 1923 al 1927.

El paisatge que ens ocupa és una mica posterior, dut a terme ja a l’època en la que Ramis es troba vivint a París. El pintor mallorquí ha pogut conèixer a Picasso i altres artistes integrants de l’Escola de París com André Derain, Francisco Bores, Ismael de la Serna, Francisco Cossío o Marie Laurencin . Aquest era un grup heterogeni d’artistes tant francesos com estrangers que coincidiren a la capital francesa en el període d’entreguerres (1915 – 1940). Durant aquesta etapa francesa, a més, Ramis assisteix a classes de les acadèmies Colarossi i la Grande Chaumière (una escola d’art privada fundada l’any 1904 caracteritzada per donar un ensenyament més lliure i sense seguir les lleis estrictes de l’Acadèmia de Belles Arts). Com és natural, tots aquests estímuls nous havien de veure’s reflectits a la producció posterior de l’artista. De fet, aquest paisatge de 1932 revela certes influències cubistes. En concret es pot apreciar l’esquematisme i simplificació de les formes de Paul Cézanne. Els colors que empra són bàsicament freds, complementats amb la calidesa de la gama terrosa que els acompanya.

Aquesta bella obra, que transpira serenor i calma, pot apreciar-se a la col·lecció d’Art Contemporani de la Cartoixa de Valldemossa.

Aina Ferrero Horrach.

Col·lecció d'Art Contemporani

Aquesta exposició s’articula al voltant de la figura de Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990) i la seva relació amb els pintors europeus més importants del moment. Hi destaquen els treballs de Bacon, Ernst, Moore, Picasso i Miró. Ramis va rebre la influència del fauvisme i del cubisme, i va ser un dels precursors de l’informalisme, treballant amb sorres, petxines o suports de tota mena. La sala adjacent es comprèn d’obres de diferents companys de Ramis durant la seva estada a París: Francis Bacon, Max Ernst i Henry Moore, per destacar-ne alguns. A les vitrines hi ha un recull d’edicions il·lustrades o commemoratives de Joan Miró, i una sèrie de gravats de Pablo Picasso.