Per Miró, la poesia i la pintura eren essencialment el mateix: un quadre no era més que un poema expressat de manera gràfica. El propi artista va dir:
“Intent aplicar colors com paraules que formen poemes, com notes que formen música”.
La relació de Miró amb la poesia sempre va ser molt especial. La va descobrir de jove, com a estudiant de l’acadèmia de Francesc d’Assís Galí (un dels primers indrets on el català pogué estudiar art). Tots els dissabtes, alumnes i professors d’aquesta escola feien una excursió al camp per poder contemplar els paisatges que dibuixarien més endavant. Després, ja de tornada al vespre, es quedaven escoltant música i llegint poemes.
El fort sentiment de Miró cap a la poesia va fer que col·laboràs amb molts de poetes, sobretot de parla catalana, pels que il·lustrà molts dels seus escrits. És el cas de l’obra que ens ocupa, la il·lustració és d’un poema d’Anselm Turmeda, poeta mallorquí de l’Edat Mitjà, que va escriure la seva producció literària en català abans de convertir-se a l’islam i començar a fer-ho també en àrab.
L’obra té la marca d’identitat de Miró: senzillesa de colors i formes, esquematisme i pensada composició.
Aina Ferrero Horrach.
