Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Joan Miró: El pintor dels poetes

Per Miró, la poesia i la pintura eren essencialment el mateix: un quadre no era més que un poema expressat de manera gràfica. El propi artista va dir:

“Intent aplicar colors com paraules que formen poemes, com notes que formen música”.

La relació de Miró amb la poesia sempre va ser molt especial. La va descobrir de jove, com a estudiant de l’acadèmia de Francesc d’Assís Galí (un dels primers indrets on el català pogué estudiar art). Tots els dissabtes, alumnes i professors d’aquesta escola feien una excursió al camp per poder contemplar els paisatges que dibuixarien més endavant. Després, ja de tornada al vespre, es quedaven escoltant música i llegint poemes.

El fort sentiment de Miró cap a la poesia va fer que col·laboràs amb molts de poetes, sobretot de parla catalana, pels que il·lustrà molts dels seus escrits. És el cas de l’obra que ens ocupa, la il·lustració és d’un poema d’Anselm Turmeda, poeta mallorquí de l’Edat Mitjà, que va escriure la seva producció literària en català abans de convertir-se a l’islam i començar a fer-ho també en àrab.

L’obra té la marca d’identitat de Miró: senzillesa de colors i formes, esquematisme i pensada composició.

Aina Ferrero Horrach.

Colección de Arte Contemporáneo

Esta exposición se articula en torno de la figura de Juli Ramis (Sóller, 1909-Palma, 1990) y su relación con los pintores europeos más importantes del momento. Destacan los trabajos de Bacon, Ernst, Moore, Picasso y Miró. Ramis recibió la influencia del fauvismo y del cubismo, y fue uno de los precursores del informalismo, trabajando con arenas, conchas o soportes de todo tipo. La sala adyacente se compone de obras de diferentes compañeros de Ramis durante su estancia en París: Francis Bacon, Max Ernst y Henry Moore, por destacar algunos. En las vitrinas hay una muestra de ediciones ilustradas o conmemorativas de Joan Miró así como una serie de grabados de Pablo Picasso.

Col·lecció d'Art Contemporani

Aquesta exposició s’articula al voltant de la figura de Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990) i la seva relació amb els pintors europeus més importants del moment. Hi destaquen els treballs de Bacon, Ernst, Moore, Picasso i Miró. Ramis va rebre la influència del fauvisme i del cubisme, i va ser un dels precursors de l’informalisme, treballant amb sorres, petxines o suports de tota mena. La sala adjacent es comprèn d’obres de diferents companys de Ramis durant la seva estada a París: Francis Bacon, Max Ernst i Henry Moore, per destacar-ne alguns. A les vitrines hi ha un recull d’edicions il·lustrades o commemoratives de Joan Miró, i una sèrie de gravats de Pablo Picasso.