Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

‘Guiñoles sobre el telón’ de Norah Borges

Donada la íntima relació de Norah Borges (Buenos Aires, 1901 – 1998) amb el moviment ultraista, el quadre del mes de febrer, dedicat a les avantguardes literàries, és una obra d’aquesta artista. De fet, l’artista argentina, germana del famós literat Jorge Luis Borges amb el que compartí universos creatius, va realitzar l’any 1921 una il·lustració per acompanyar el “Manifest de l’Ultra” publicat a la revista mallorquina “Baleares”, firmat per Joan Alomar, el seu germà, Jacob Sureda i el famós actor de Hollywood d’origen mallorquí, Fortunio Bonanova.

La peça “Guiñoles sobre el telón” que ens ocupa va ser realitzada per Norah Borges durant la seva estada a Mallorca a la residència dels Sureda ubicada a l’antic palau del rei Sanç. En aquesta peça es pot apreciar l’interès de Borges per les costums i el paisatge local mallorquí, present també a altres composicions de la mateixa època. Els dos pagesos de l’obra, clarament estilitzats, es situen sobre un paisatge que probablement sigui Valldemossa, on es pot apreciar un sistema compositiu basat en ritmes circulars.

Les influències de la pintura europea a la producció de Norah venen determinades per un viatge familiar que els dugué a recórrer varis indrets del continent. Així la pintora assumí varis principis compositius provinents sobretot de l’expressionisme alemany i l’apropament al primitivisme. Actualment l’obra es troba exposada a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Cartoixa.

BIBLIOGRAFÍA
Babino, Maria Elena (2005) “Norah Borges y la influencia del expresionismo alemán” en El arte foráneo en España. Presencia e influencia. Madrid: Centro de Investigaciones científicas.

Aina Ferrero Horrach.

Col·lecció d'Art Contemporani

Aquesta exposició s’articula al voltant de la figura de Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990) i la seva relació amb els pintors europeus més importants del moment. Hi destaquen els treballs de Bacon, Ernst, Moore, Picasso i Miró. Ramis va rebre la influència del fauvisme i del cubisme, i va ser un dels precursors de l’informalisme, treballant amb sorres, petxines o suports de tota mena. La sala adjacent es comprèn d’obres de diferents companys de Ramis durant la seva estada a París: Francis Bacon, Max Ernst i Henry Moore, per destacar-ne alguns. A les vitrines hi ha un recull d’edicions il·lustrades o commemoratives de Joan Miró, i una sèrie de gravats de Pablo Picasso.