Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

Chopin, més enllà de Polònia

frederic chopin

Un polonès universal. Així s’hi referí Andrzej Sulek, director de l’Institut Fryderyk Chopin de Varsòvia: “A Polònia no hi ha cap altra figura tan coneguda arreu del món i que representi tan bé la nostra cultura”. L’orgull nacional, sumat a l’immens poder d’atracció que ha exercit des d’aleshores, explica en bona part perquè a aquest país s’hi concentren alguns dels espais més significatius al voltant de la seva vida o obra. Al cor de la seva capital, Varsòvia, s’hi aixeca el Museu Fryderyk Chopin, creat el 1954. Alberga la principal collecció d’objectes personals de Chopin: partitures, esborranys, correspondència, fotografies, pintures, instruments... Bona part d’aquest valuós material fou compilat per la seva pròpia germana, Ludwika Jędrzejewicz. Estructurat per quinze espais expositius diferenciats, el 2010 –commemorant els dos segles de naixement del compositor–, el museu remodelà per complet les seves instal·lacions, obrint la porta a les tecnologies multimèdia. El resultat final és, doncs, un dels museus més moderns i visitats de Polònia. No es poden obviar dos racons íntimament lligats a la vida de Chopin, i en els que també es poden admirar petites col·leccions d’un gran interès: la casa on nasqué, situada al poble de Żelazowa Wola (Sochaczew) i el Salonik Chopinów del cèlebre carrer Krakowskie Przedmieście, habitatge en el que visqué juntament amb la seva família fins el 1830.

Més enllà de Polònia també podem trobar llocs en el que, d’una forma o una altra, es reviu contínuament la memòria del creador d’obres tan reconegudes com “Op. 28 No. 7 (Prelude)” o “Nocturne Op. 9 No. 1”. No cal anar molt lluny. La Cartoixa de Valldemossa alberga la segona col·lecció en importància mundial, tal i com reconeix el mateix Institut Fryderyk Chopin. És aquí on s’hi conserven, en perfectes condicions, una sèrie d’obres originals (dos Nous Estudis i Nocturn Op. 62 Núm. 2), cartes, documentació relacionada amb la seva estada a Mallorca, un floc de cabells o, fins i tot, l’única vestimenta que s’ha pogut conservar: una armilla de gala. La inclusió d’objectes relacionats amb la seva companya George Sand –entre els quals hi destaquen els manuscrits originals d’un “Un hiver à Majorque”– atorguen a la col·lecció un sentit d’universalitat que ha estat admirada i reconeguda de forma unànime pels seus visitants. Precisament, la investigadora polonesa Bolena Adamczyk ha investigat i inventariat aquesta espectacular col·lecció, donant com a resultat final el volum “El llegat de Frédéric Chopin. La col·lecció Boutroux-Ferrà de Valldemossa” (2015).

El rastre de Chopin continua present als carrers de París. A la capital francesa es comptabilitzen fins a nou llocs en els que visqué a diferents moments de la seva vida. És per això que, des del boulevard Poissonnière fins la place Vendôme, passant per la rue de la Chaussée d’Antin i la square d'Orléans, s’ha convertit en una ruta temàtica que ha crescut en importància amb el pas dels anys. Aquest itinerari parisenc també es pot fer extensible a la Société Chopin i el cementeri de Père-Lachaise, lloc en el que les despulles mortals de Chopin descansen juntament amb altres llinatges emblemàtics: Apollinaire, Balzac, Bizet, Camus, Delacroix, Proust... A la rue Chaptal també s’hi ha de fer una aturada obligatòria: el Musée de la Vie Romantique és un lloc d’especial interès al mostrar una sèrie d’objectes relacionats amb el músic polonès, a més de programar-hi exposicions o activitats relacionades amb la seva obra.

Tot i no tractar-se d’un espai expositiu pròpiament dit, al 44 de Basset Road (Londres) s’hi situa la Chopin Society, fundada el 1971 per Lucie Swiatek. Es tracta d’un espai possiblement minso en objectes històrics, però ric en continguts: s’hi celebren de forma ininterrompuda recitals de piano i tot tipus de conferències, taules rodones o audicions que tenen com a principal objectiu difondre i reivindicar el seu vast llegat musical.

Al final, la figura de Frédéric Chopin, a l’igual que el conjunt de la seva pròpia obra, assoleix un cim fonamental: traspassar qualsevol frontera generacional i geogràfica.

Publica un comentari