Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

La torre dels hostes

La torre dels hostes, edificada el 1555, comptà a l’interior amb una cel·la pels religiosos que arribaven al monestir i havien de residir-hi temporalment: priors d’altres cartoixes peninsulars, visitadors que controlaven el compliment de les normes, monjos artistes… El personatge més conegut que l’habità fou Gaspar Melchor de Jovellanos, ministre de justícia de Carles IV, desterrat a la Cartoixa entre 1801 i 1802 per les seves idees il·lustrades. Fou tractat pels monjos com un hoste i, en agraïment, va viure com un més i enriquí la biblioteca i l’església.

Diferent en la seva arquitectura i més luxosa que la resta de cel·les, la de la torre estava organitzada de forma pareguda. L’avantsala comptava amb una taula on dinar en solitud, però amb cabuda per afegir, en cas de persones destacades, alguns acompanyants. Al costat hi havia un scriptorium, on els cartoixans copiaven o il·luminaven els manuscrits que avui ens permeten conèixer la seva història. Per a això fabricaven les seves pròpies tintes, mesclant pigments amb sulfats i emprant plomes i pergamins que guardaven en caixes. L’estança més privada contenia l’oratori i el dormitori, on hi havia el llit amb una màrfega de palla. En aquest cas no existia el taller, ni tampoc l’hort del pis inferior, que sí havia en les altres cel·les per completar l’oració, l’estudi i l’escriptura amb el treball físic del cos. La vida dels monjos transcorria la major part del dia en aquests interiors, dels quals només sortien per dir missa, pel cant de Vespres l’horabaixa i pels Maitines i Laudes a mitja nit.