Tancat del 2019.11.01 a 2020.01.31, disculpin les molèsties.

El Palau del Rei Sanç

El rei Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor i primer monarca del regne privatiu de Mallorca, va fer construir aquest edifici l’any 1309 com a residència perquè el seu fill Sanç trobés alleujament del seu mal d’asma. Es creu que el va fer construir sobre un vell alcàsser d’un valí moro: Mussa, del que provindria el nom de Valldemossa.

Aquest era un dels castells rurals de descans de la dinastia mallorquina. El falconer del palau i el camí que l’unia amb la casa reial del Teix ens mostren com la caça era l’activitat principal. Hi coneixem les estances de Jaume II, Sanç I, Jaume III y Joan I, i estan documentats constants treballs de manteniment:
“Paga a Bernat Tarragó, fuster, mestre de les obres del señor rei en Mallorque, la reparació dels porxos del estatge apelat de la reina, qui és dins lo palau reial de Valldemuça, los cuals estuven en perill de caure”.

Aquest treball va continuar fins a la mort de Jaime III en la batalla de Llucmajor, posant fi a la breu dinastia de Mallorca l’any 1349.

El palau estava distribuït entorn d’una clastra. Al nord, la sala regia, decorada amb relleus de cérvols, comunicava amb la planta baixa d’una torre on el rei tenia la seva cambra. Al sud es trobaven la gran cuina i el rebost. S’hi entrava per un portal de pedra viva i una escala de caragol duia al primer pis. A l’oest estaven les dependències de la reina i a l’est, uns annexos. Els edificis estaven precedits de pòrtics amb voltes ogivals.

L’any 1399, el rei Martí I d’Aragó, dit l’Humà, va cedir totes les possessions reials de Valldemossa als frares cartoixans. Aquests fundaren la cartoixa i transformaren la plaça d’armes en claustre i cementiri, els cinc salons que hi havia en cel·les, la presó en refectori, la despensa en sagristia, i la cuina en església.

El 1835 passà a mans privades per la desamortització de Mendizábal, que consistia a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius de l’Església o els ordes religiosos, a fi d’augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

(ARM Llibre de dades, 1390, s.f.)