5 elements de la Serra de Tramuntana carregats d’inspiració

Pot ser que sigui la seva barreja de verds i blaus; o bé, el seu contorn i la màgia que es respira en els seus diferents racons. La Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat el 2011 per la UNESCO, perviu com un paisatge únic: a la presència d'espècies endèmiques s’hi sumen els diferents elements etnològics –marges de pedra seca, camins empedrats, barraques, aljubs, molins d'aigua , etc.- que donen compte del pas de diferents civilitzacions per l'illa. Només així es podria entendre perquè el seu paisatge ha inspirat els diferents artistes que, independentment del seu estil o procedència, han donat forma i color a un dels principals atractius naturals de l'arxipèlag. Els cinc exemples següents parlen per si sols.

  1. Oliveres. Aquests arbres mil·lenaris representen un dels cultius més estesos en el seu paisatge, fins al punt que no podríem entendre la Serra de Tramuntana sense ells. "És la llum, l'atmosfera que la rodeja, el que li atorga una màgia especial, que és la transparència de l'aire, aire verd de sembrats i aire blau de cala, el maquillatge que li cau millor. I no tenim cap dubte que les oliveres mil·lenàries li donen una píndola que té molt a veure amb la llum de l'eternitat", escriu Carme Riera. Nombrosos artistes, com Francisco Bernareggi o Josep Coll Bardolet, han convertit els oliveres en els protagonistes indescriptibles d'algunes de les seves obres.
  2. Sa Foradada. Dia rere dia, la silueta d'aquesta petita i peculiar península de Deià és captada per milers de càmeres fotogràfiques. Però, abans de la irrupció de les noves tecnologies, fou immortalitzada per nombrosos artistes atrets pel peculiar forat de la seva roca, tant autòctons (Joan Miralles, Antoni Ribas) com arribats des d'altres racons del planeta (Erwin Hubert, Gaston Vuillier).
  3. Cartoixa de Valldemossa. Durant dècades, el seu característic campanar distingeix els nombrosos quadres que han tingut al poble de Valldemossa com a element protagonista. Rubén de Luis, Xim Torrens, L. Gómez o Guillermo Gil han sabut combinar en els seus traços els diferents elements naturals amb el perfil urbà d’aquest poble mallorquí.
  4. Torrent de Pareis. Es tracta d'un canó amb parets verticals de més de 200 metres d'altitud, erosionades per l'aigua torrencial sobre la mateixa roca. El seu és un paisatge corprenedor que desemboca a la espectacular cala de Sa Calobra. Ha estat objecte d'inspiració per a incomptables artistes: Emilio Aguilar Caballero, Cati Oliver, Daniel Codorniu, Gil, Jesús Camargo, Lourdes Sampol, Miquel Reche, Nils Burwitz, Pascual de Cabo, Pere Emili, Riera Ferrari, Roca Fuster, Rus, Sitges Febrer , Toni Dionís o Tudanca, entre uns altres.
  5. Orient. En aquest petit poble, situat entre Alaró i Bunyola, sembla que el temps pot arribar a detenir-se. La espectacularitat del seu entorn i la seva màgia dels seus carrers ha estat retratada per nombrosos pintors, encara que potser el més destacat sigui el paisatgista Guillem Gil Pons, que té una interessant obra que es pot admirar al Museu del Monestir de Lluc.

Publica un comentari